Mythonauta avança quan camines, i només aleshores. No hi ha res a fer cada dia ni res a perdre si tardes a tornar. Hi ha un camí llarg, una història que coneixes a mitges i la pregunta de què hi ha una mica més enllà.
01Què vol dir
Jugar a un altre ritme és deixar que una història duri tant com les teves caminades. L'Odissea, aquí, fa 1.150 quilòmetres. A peu, això són mesos, i no hi ha manera de comprar quilòmetres per escurçar-los. Ens agrada així: una història llarga es recorda d'una altra manera quan cada pàgina ha costat una estona d'arribar-hi.
Volem que tornis perquè tens curiositat.
De vegades l'anomenem, mig en broma, «antidopamina». No és cap afirmació científica i no té res a veure amb el que passa dins el teu cap. És la nostra manera de preguntar-nos si un joc necessita recompenses constants, urgència fabricada i pressió per tornar. Creiem que no sempre, i que hi ha lloc per a un joc que simplement espera.
02Quatre idees
Curiositat
El que et fa tornar són les ganes de saber què passa després. Si un dia no et ve de gust saber-ho, no passa res.
Atenció
Cada parada porta un fragment breu, per llegir sencer. No hi ha res més a la pantalla que hi competeixi.
Descoberta
El camí es dibuixa a mesura que el recorres. El que hi ha més enllà no es mostra per endavant.
Llibertat per aturar-te
Una setmana, un mes, un hivern. La ruta es queda exactament on la vas deixar.
03Com es nota en el joc
Les idees valen poc si no es veuen. Això és el que fa l'aplicació avui, comprovat funció per funció.
- Avances sense obrir-la. L'aplicació llegeix el que has caminat des de Salut d'Apple, també en segon pla. No hi ha cap botó d'inici ni cal portar el telèfon a la mà.
- No hi ha ratxes. Cap comptador de dies seguits. El que has caminat no es perd per un dia fora, no caduca i no retrocedeix.
- No hi ha compte enrere. Ni temporitzadors, ni vides, ni bonificació diària, ni cap recompensa que s'esvaeixi si arribes tard.
- Les notificacions parlen del que ja has caminat. En reps una quan els teus passos obren un capítol i una altra quan acabes una ruta. No se n'envia cap perquè hagis estat fora, i entre les deu de la nit i les vuit del matí no sona res.
- S'ofereixen moments breus. Apareixen com una nota sobre el camí: «Toca per llegir, o continua caminant.» Deixa-la de banda i t'espera al teu diari.
- Algunes pàgines acaben amb una pregunta. Es diu «Una pregunta tranquil·la» i no té cap casella per respondre. És per al tram següent.
- Tot el que has llegit es pot tornar a llegir. Es queda al teu diari i funciona sense connexió.
- Pagues un sol cop. Les rutes són compres úniques, sense subscripció, i la pantalla de compra sempre té un «Ara no». Tampoc no hi ha anuncis, ni comptes, ni analítica.
Què et fa companyia
Sempre saps on ets: quants quilòmetres has fet, quants en queden i a quina distància és el capítol següent. No és una nota ni un objectiu diari. És el que et diria una fita al costat del camí.
I no camines sol. Personatges de l'obra t'acompanyen, amb tu i al teu ritme: si t'atures, t'esperen, i arriben quan tu arribes. No hi ha classificació ni ningú a qui guanyar. Si prefereixes anar sense companyia, els pots amagar a Configuració.
També es queden alguns records pel camí: els objectes que et deixa cada història i vuit assoliments que marquen moments, com el primer quilòmetre o l'arribada. Es guarden un cop i no es perden.
El camí no es mou
Comença quan vulguis, i torna quan la curiositat t'hi empenyi.
Mira les històries Avisa'm quan estigui a punt




